10 d’agost del 2010

LA NOSTRA ESTIMADA ANTÒNIA


Què difícil és acomiadar-se de tu, Antònia!

Hem viscut tantes experiències junts
que ens és difícil oblidar-te.

Tenim infinitats de records,
que faran que sempre et portem dins el nostre cor,
sempre estaràs entre nosaltres.

Has estat molt especial
a tots ens has encandilat amb les teves rialles, el teu carinyo i el teu sentit de l'humor.

Ets una noia entranyable, meravellosa, que t'has fet estimar molt.

Ens has ensenyat a riure amb les teves poesies, les teves frases especials i les teves cançons
que tant t'agradaven de cantar,
com la pipilota que tots hem cantat amb tu,
com recordarem la poesia de la novia,
les teves bromes del Songoku i el teu romance final!

Ets una noia estimada per tots,
molt valenta,
has sabut lluitar durant molt de temps per sortir endavant de la malaltia
amb una gran família que sempre t'ha recolzat.

Al final ens has hagut de deixar
però de ben segur que allà on vagis
et retrobaràs amb els teus pares que tant et van estimar
i que una vida plena d'alegria els vas saber donar.

Ens queda tristor i pena amb el teu buit,
però la immensitat de records teus
faran que et mantinguis sempre viva al nostre costat.

Mai t'oblidarem,
ets una part important de les nostres vides.

T'estimem i sempre dins del nostre cor et portarem
sempre seràs la nostra Xope
Testimem molt, no ens oblidis mai!!!!





A REVEURE XICA!!